Activitat 8: Document dos

GRAUS DEL CONEIXEMENT

Aquest fragment és una altra adaptació de Crítica de la raó pura del filòsof prussià del S.XX, Immanuel Kant, i té com a tema principal l'anàlisi d'opinió, creença, saber i convicció i la seva interacció en els àmbits subjectius i objectius. De l'opinió ens diu que és la nostra veritat però que no és ni subjectiva ni objectiva (un exemple seria les afirmacions sobre fútbol, quan cadascú creu que un equip es millor que l'altre. Ho pot creure pero no ho pot imposar) De la creença explica que no és una veritat objectiva però sí que ho es subjectiva (un altre exemple podría ser la religió, la creença no fonamentada de la fé, potser un altre no creu però jo sí i considero un món veritable tot i que no hi puc arribar) D'altra banda ens defineix convicció com a suficiència subjectiva mentre que finalment li atribueix al saber aquest alhora subjectiu i objectiu. 

Activitat 7: Definicions TEMA 1

* SABER ORDINARI: Es aquell que es basa en l'experiència de la vida quotidiana, es pregunta el què però no el per què. Existeix un gran prejudici envers aquest tipus de saber.
* SABER CIENTÍFIC: Saber que busca explicar el per què dels fets de forma sistemàtica, crítica i rigorosa. Per a aconseguir-ho utilitza el mètode científic.
* SABER FILOSÒFIC: És el saber que es caracteriza per les preguntes o qüestions que es fà el filòsof. Filosofar no és només pensar si no que fer-ho de forma crítica i interesada per la nostra existencialitat i el nostre entorn.
* CIÈNCIA: Aplica l'experimentació i les matemàtiques per a estudiar la realitat. Contrasta les seves afirmacions mitjançant la verificació o falsació.
* MÈTODE CIENTÍFIC: Es refereix a un conjunt de tècniques per investigar fenòmens, adquirir nous coneixements, o corregir i integrar coneixements previs.
* SIL.LOGISME: Raonament deductiu en el qual es proposen premisses i s'aconsegueix la conclusió.
* AXIOMA: Principi fonamental indemostrable dins d'un sistema.
* TEOREMA: Enunciat obtingut deductivament a partir d'axiomes o altres teoremes ja contrastats o demostrats.
* INDUCCIÓ INCOMPLETA: Tipus de raonament en el qual s'obté una conclusió a partir d'una sèrie de comprovacions individuals. La conclusió pot ser probable pero no certa.
* ENUNCIAT PROTOCOL.LARI: Constatació d'un fet que no ha estat verificat ni falsat.
* LLEI: Hipòtesis verificada i comprovada.
* TEORIA: Conjunt de lleis.
* FALSACIÓ: Refutació d'una hipòtesis els fets de la qual no concorda amb la realitat del món.
* COMPRENSIÓ: Captar el sentit de quelcom i donar-li una interpretació adecuada.
* MITE: Narració fantàstica que intenta explicar l'origen del tot recorrent a forces sobrehumanes o divines.
* EMPIRISME: Primícia de la raó sobre l'experiència. Considera aquesta última innata en l'èsser humà.
* MÈTODE RACIONALISTA: Mètode que afirma la primacia de la raó sobre l'experiència.
* JOC DE LLENGUATGE: Maneres diferents d'utilitzar el llenguatge.
* HERMENÈUTICA NORMATIVA: Normes de comprensió i criteris per arribar a una conclusió.
* ONTOLOGIA: És l'estudi de l'èsser o de l'existència.

Activitat 6: Document dotze

NOU TÍTOL: Manca filosòfica contemporània

* El següent fragment és una adaptació de l'obra "Naturaleza, Historia, Dios" del filòsof espanyol Xavier Zubiri. L'idea principal i primordial del text, d'on podem extreure la gran majoria de interpretacions segons la lliçó estudiada, és que la capacitat intel.lectual de l'home és justament el problema de la filosofía contemporània.

És a dir, Zubiri li otorga un component superficial, arrauxat i díscol a la naturalesa humana que es preocupa només per afers de caire cuotidià i no troba temps per a la reflexió en la seva apretada agenda. Amb tot, Zubiri asegura que aquestes qüestions existencialistes encara existeixen silencioses en el subconcient humà i ens assalten en els pitjors moments.

Finalitza i sintetitza amb l'afirmació de la riquesa del món interior amb el que tot nosaltres comptem, allunyats de les argúcies del món físic i terranal.

Activitat 5: Document cuatre

* El següent text de Pizarro ens introdueix els lligams entre hipòtesi, llei i teoría així com les seves diferències.

Estableix, doncs, les regles per verificar o falsar una hipòtesi mitjançant una prèvia comprovació i explica que la ciència, ja d'es d'una perspectiva general, utilitza la regularitat de fenòmens per poder trobar sentit a les seves proposicions.

Finalment compara aquestes connexions amb el desenvolupament natural d'un arbre, atribuint la funció de nodriment a les hipòtesis, que complementen i ajuden a la verificació última de les lleis. La teoria és l'arbre, que en aquest sentit metafòric, el que ofereix sosteniment a la resta de termes.

Amb aquest fragment serà més senzill discernir entre els tres mètodes que caracteritzen i conformen el mètode hipoteticodeductiu.