sábado, 19 de noviembre de 2011
Activitat 13: Teoria hilemòrfica
Amb tot, s'ofereix un plantejament diferent a la teoria clàssica del hilemorfisme que dividiria l'ésser en tres parts: la primera es correspondria amb la substància, que és pura i que s'hauria d'analitzar perquè és aquí on es conté el subjecte; seguidament hi arribariem a la forma, que fa que el subjecte sigui el que és, i finalment el subjecte en si, allò que fonamentaria el tot concret perquè és l'objecte resultat de la fusió de les propietats de matèria i forma. Aristòtil demostra en l'exposició d'aquesta teoria la creença de que la forma predomina sobre la pròpia materna perquè la primera és la essència i la naturalesa, el factor que transforma la matèria i la distingeix de la resta formant un ésser o subjecte únic.
Per tant la matèria, com diu en el text, aïllada determina i explica la composició de tota la realitat però no la d'un ésser concret, modificat eventualment per la forma i separat del paradigma que sí explicaria la concepció de la matèria.
Activitat 13: La societat platònica
COMENTARI DE TEXT
El fragment llegit pertany al Llibre IV de l'obra Republica, publicada pel filòsof grec Plató en l'època de maduresa. Republica és l'obra més coneguda de l'esmentat autor i correspon un diàleg amb Sòcrates que té com a tema central la naturalesa de la justícia. El text que ens ocupa, si més no, ens introdueix el concepte de temprança i el seu àmbit d'actuació.
Per a Plató la temprança és una característica que podem trobar en qualsevol individu que formi part de l'ordre d'una utopia; altres característiques com el valor a la saviesa només poden ser trobades en diferents àmbits socials i éssers nascuts en aquests estrats. Així doncs només el filòsof, l'únic gobernador posible de la ciutat, podrà gaudir de la saviesa o prudència mentre que el valor i la fortalesa seràn les principals virtuds de l'home fort que defensa la ciutat amb sa vida i la figura en la qual recau el guerrer.
La temprança, no obstant, no només pertany a l'últim nivell d'aquesta societat: el dels artesans, sinò que és una característica intríneca de la societat en la seva totalitat doncs recordem que tothom necessita la temprança com a eina per a combatre tot allò que és concupiscible ja que els desitjos i les baixes passions són calamitats que tots els éssers humans pateixen.
L'autor va més enllà i califica la temprança, aquesta habilitat per vèncer allò que ens atrau irracionalment, com a principi per a arribar a una eventual concòrdia. Esdevè un element unificador que regeix la vida a la ciutat i la configura com a fonament per aquesta societat utòpica i ideal dominada per les virtuts i que pugna contra els defectes.
Així atorga directament a tots els seus ciutadans la solució a les imparables passions concupiscibles sense cap mena de distinció social: "tant a la ciutat com a l'individu".
El fragment llegit pertany al Llibre IV de l'obra Republica, publicada pel filòsof grec Plató en l'època de maduresa. Republica és l'obra més coneguda de l'esmentat autor i correspon un diàleg amb Sòcrates que té com a tema central la naturalesa de la justícia. El text que ens ocupa, si més no, ens introdueix el concepte de temprança i el seu àmbit d'actuació.
Per a Plató la temprança és una característica que podem trobar en qualsevol individu que formi part de l'ordre d'una utopia; altres característiques com el valor a la saviesa només poden ser trobades en diferents àmbits socials i éssers nascuts en aquests estrats. Així doncs només el filòsof, l'únic gobernador posible de la ciutat, podrà gaudir de la saviesa o prudència mentre que el valor i la fortalesa seràn les principals virtuds de l'home fort que defensa la ciutat amb sa vida i la figura en la qual recau el guerrer.
La temprança, no obstant, no només pertany a l'últim nivell d'aquesta societat: el dels artesans, sinò que és una característica intríneca de la societat en la seva totalitat doncs recordem que tothom necessita la temprança com a eina per a combatre tot allò que és concupiscible ja que els desitjos i les baixes passions són calamitats que tots els éssers humans pateixen.
L'autor va més enllà i califica la temprança, aquesta habilitat per vèncer allò que ens atrau irracionalment, com a principi per a arribar a una eventual concòrdia. Esdevè un element unificador que regeix la vida a la ciutat i la configura com a fonament per aquesta societat utòpica i ideal dominada per les virtuts i que pugna contra els defectes.
Així atorga directament a tots els seus ciutadans la solució a les imparables passions concupiscibles sense cap mena de distinció social: "tant a la ciutat com a l'individu".
Activitat 10: Utopia
En aquest text en específic ens tracta el tema de la divisió del que seria una societat perfecta o utòpica: en el primer nivell trobariem el gobernador o filòsof, que gaudeix de la saviesa necessària per administrar la ciutat i discernir entre allò que és racioanl i el que no; el segon estrat es correspondria amb el guerrer o guardià, que utilitza la seva fortalesa i el seu valor per dominar les passions i defensar la ciutat en el procès. Finalment i fonamentant aquesta escala social podriem anomenar l'artesà o treballador, que utilitza la temprança com a arma per pugnar contra la concupiscència o les baixes passions.
Plató considera que un ésser actuarà justament, característica que sustenta totes les altres, quan les seve accions es corresponguin plenament amb el nivell en el que ha nascut i amb el que s'ha d'identificar per força. Així doncs els éssers han estat instruïts segons l'estrat al que pertanyen, esdevenint viable el fet de poder sobrepossar-nos a aquestes pernicioses baixes passions per tal d'evitar una eventual esclavització. Una de les parts que més m`ha cridat l'atenció ha estat l'afirmació de que l'ànima és per naturalesa insadollable pel que fa als béns, amb la qual estic plenament d'acord doncs l'ésser humà té implíci en la seva naturalesa el desitjar cada com és i també allò que no pot arribar a abastar; és aquí on juga un paper imprescindible la justícia amb la qual hem d'obrar i que ens és ditcada, segons l'autor del fragment, per la classe social a la que pertanyem.
Un altre filòsof que també va escriure sobre aquesta societat utòpica, perfecta i ideal on cadascú coneix i obra segons les atribucions del seu paper, va ser l'anglès Tomàs Moro en una de les seves nombroses obres, anomenada escaienment Utopia.
Activitat 9: Existeix el coneixement?
Aquest text forma part de l'obra Cràtil, escrita i publicata pel filòsof grec Plató, que va influir inmensament en la filosofia clàssica amb les seves teories sobre el coneixement, les idees i la veritat entre altres. Cràtil, específicament, és una obra en la qual Plató comença un diàleg amb el filòsof homònim per tractar la teoria del llenguatge.
El fragment que ens ocupa, per, es correspon amb la concepció platònica de la no existència del coneixement, doncs tot el que ara existeix demà podrà no existir afectat pel que l'autor anomena com a canvi. Així doncs si nosaltres creiem conèixer quelcom estem reafirmant la nostra ignorància perquè el propi coneixement és inmutable ni tampoc etern i està subjecte a transformació degut a l'inexorable pas del temps, que n'és el principal desencadenant. Només la idea perdura.
Com a conseqüència allò que creiem com a coneixement deixa de gaudir de credibilitat perquè ja no es correspòn amb la realitat circundant, conformant un cicle de canvi com a tal. El primer filòsof am el qual comparar aquesta teoria podria ser Heràclit, que esmentava que tot es troba en estat de flux (una paraula que també apareix en el text analitzat) i per tant res no romàn ni inmutable ni etern. Heràclit considerava que l'única forma viable d'arribar al coneixement era la raó o logos mentre que Plató, no obstant, discerneix doncs si creu que hi hagi quelcom inamovible com allò que es bell o allò que es bo.
Per tant la forma d'arribar el coneixement per a Plató no serà la raó sino l'arribada al món intel.ligible, d'on brollen les idees i on es troba la font real de la veritat.
El fragment que ens ocupa, per, es correspon amb la concepció platònica de la no existència del coneixement, doncs tot el que ara existeix demà podrà no existir afectat pel que l'autor anomena com a canvi. Així doncs si nosaltres creiem conèixer quelcom estem reafirmant la nostra ignorància perquè el propi coneixement és inmutable ni tampoc etern i està subjecte a transformació degut a l'inexorable pas del temps, que n'és el principal desencadenant. Només la idea perdura.
Com a conseqüència allò que creiem com a coneixement deixa de gaudir de credibilitat perquè ja no es correspòn amb la realitat circundant, conformant un cicle de canvi com a tal. El primer filòsof am el qual comparar aquesta teoria podria ser Heràclit, que esmentava que tot es troba en estat de flux (una paraula que també apareix en el text analitzat) i per tant res no romàn ni inmutable ni etern. Heràclit considerava que l'única forma viable d'arribar al coneixement era la raó o logos mentre que Plató, no obstant, discerneix doncs si creu que hi hagi quelcom inamovible com allò que es bell o allò que es bo.
Per tant la forma d'arribar el coneixement per a Plató no serà la raó sino l'arribada al món intel.ligible, d'on brollen les idees i on es troba la font real de la veritat.
Activitat 8: Coneixement i saber
Bàsicament s'intercalen diversos conceptes per fer-nos assimilar la temàtica del text, fonamentada en la teoria platònica sobre la bifurcació del coneixement en opinió i ciència o saber. Així doncs s'ens diu que aquell que identifica la bellesa com a un objecte concret (per exemple una dona) és incapaç d'arribar a aquesta concepció d'idea i no d'allo que és quelcom material i tangible i per tant no pot arribar a ser model; així doncs considera aquesta mentalitat com una opinió, una mena de consideració a la que ha arribat el subjecte incapaç d'elevat la bellesa a un nivell més ampli i general.
Perquè, com l'autor també ens exposa en una altra de les seves teories, el concepte d'allò bell pertany a un món totalment aliè al sensible o món terrenal: l'inteligible. Només aquell que dubta, que no reconeix la bellesa en les coses que ho són, és capaç de comprendre la veritable esència d'allò que resulta bell i la universalitat i immortalitat de la pròpia qualitat.
Cal recalcar, també, la pregunta i respostes inicials, en les que s'ens introdueix la visió platònica sobre la figura del filòsof, on ens recorda que només aquell que es considera incapaç d'aprehendre la magnificència de la bellesa en la seva totaltat és qui de veritat gaudeix de les eines per fer filosofia.
Activitat 7: El Demiürg
Aquest text pertany a l'obra Timeu, del filòsof rec Plató el tema principal de la qual és la creació d'allò bell a partir d'un model anomenat Demiürg, d'on brollatàn totes les propietats de l'objecte que es vol recrear.
Per Plató el Demiürg és com una mena d'artesà l'obra del qual és bella perquè ha nascut del model de la bellesa però alhora li atribueix un grau superlatiu a aquesta característica: la Terra és "la més bella de les coses que ha nascut", per tant el Demiürg podria esdevenir també la pròpia concepció de la bellesa.
D'altra banda tot allò que no ha estat modelat per allò nascut no seria bell, perquè no fungiria com una representació vertadera del concepte abans exposat. Sumant tots els punts podriem dir que el Demiürg seria una espècie de model universal que Plató utilitza per canalitzar i prorrogar no només les seves idees sobre l'existència de dos mons totalment diferents interconnectats entre si, és a dir, el món sensible i el món intel.ligible com a composició del complex univers en el que vivim i que podrem conèixer en la seva totalitat quan la nostra ànima ascendeixi al coneixement, sinò una intrínseca justificació sobre la pròpia eternitat.
Per acabar podriem destacar que aquesta idea forma part del principi ordenador que la teoria platònica li atribueix al món intel.ligible, que incorpora els seus models en el món sensible.
Per Plató el Demiürg és com una mena d'artesà l'obra del qual és bella perquè ha nascut del model de la bellesa però alhora li atribueix un grau superlatiu a aquesta característica: la Terra és "la més bella de les coses que ha nascut", per tant el Demiürg podria esdevenir també la pròpia concepció de la bellesa.
D'altra banda tot allò que no ha estat modelat per allò nascut no seria bell, perquè no fungiria com una representació vertadera del concepte abans exposat. Sumant tots els punts podriem dir que el Demiürg seria una espècie de model universal que Plató utilitza per canalitzar i prorrogar no només les seves idees sobre l'existència de dos mons totalment diferents interconnectats entre si, és a dir, el món sensible i el món intel.ligible com a composició del complex univers en el que vivim i que podrem conèixer en la seva totalitat quan la nostra ànima ascendeixi al coneixement, sinò una intrínseca justificació sobre la pròpia eternitat.
Per acabar podriem destacar que aquesta idea forma part del principi ordenador que la teoria platònica li atribueix al món intel.ligible, que incorpora els seus models en el món sensible.
viernes, 18 de noviembre de 2011
Activitat 6: Mite de la caverna
Podriem etiquetar aquests dos fragments anomenats Mite de la Cavena com un diàleg que comença Plató, un dels més importants filòsofs de la història i autor de la Republica, obra a la que pertany el diàleg, i que involucra Sòcrates. Les idees principals que intercala el text s'uneixen en una mena de comparació entre dues realitats ben diferenciades que tenen com a punt comú una llum exterior o superior a la que hauràn d'arribar per tal de conèixer el bé. Plató ens diu d'aquesta llum o plà alternatiu, aliè a la primera realitat, món intel.ligible. És el món on totes les idees cobren força i que es diferencia del món sensible, farcit del que nosaltres coneixem com a quotindianitat i on és impssoble arribar a conèixer en tota l'extensió de la paraula.
La primera de les realitats és en la que viuen imersos els homes presoners dintre de la cova, que per costum creuen real les ombres que passen trajinant constantment diversos objectes. La segona realitat es correspondria amb la que nosaltres coneixem com a tal, donada per la conversació que mantenen Sòcrates i Plató.
Pel que fa el primer fragment cal destacar que el filòsof ens fa (o fa a Sòcrates) una descripció de la primera realitat, tot recalcan la captivitat que pateixen els presoners i la projecció de les ombres com a front d'on brolla la concepció de la realitat pels apressats doncs ells tenen els caps inmòvils i mai han vist altre cosa que no siguin les ombres. L'autor va més enllà i li atribueix a les ombres i els objectes la qualitat de vertaderes i, certament, ho són per als homes apressats. El segon fragment, d'altra banda, ens introdueix amb més claredat l'explicació sobre l'ascensió de l'ànima cap a un món on brolla el coneixement i on l'ésser seria capaç d'aprehendre la veritat sobre tot allò que gaudeix de bellesa i de rectitud.
Per tant considera com a obligació d'aquell "que es disposi actuat assenyadament tan en la vida privada com en la pública" cercar-la.
La primera de les realitats és en la que viuen imersos els homes presoners dintre de la cova, que per costum creuen real les ombres que passen trajinant constantment diversos objectes. La segona realitat es correspondria amb la que nosaltres coneixem com a tal, donada per la conversació que mantenen Sòcrates i Plató.
Per tant considera com a obligació d'aquell "que es disposi actuat assenyadament tan en la vida privada com en la pública" cercar-la.
miércoles, 9 de noviembre de 2011
Activitat 5: Una altra manera d'entendre els sofistes [DEFINICIONS]
A. Naturalesa
La naturalesa té el seu propi ritme i la seva pròpia llei, brolla de si mateixa i es desenvolupa per si mateixa i per tant és aliena a la voluntat humana; és immutable i també la que determina la nostra realitat.
B. Llei
Són aquelles prescripcions que fan els homes per organitzar la vida col.lectiva i, per tant, depèn de les opinions dels mortals i de les seves conviccions. Amb la llei es busca l'equilibri i l'harmonia en la societat per tal d'afavorir la convivència entre coetanis.
C. Tècnica
Art de produir o modificar quelcom real. Brolla de les necessitats de l'home però també de l'ideologia amb la qual es manejen aquestes necessitats.
D. Ciutat
A banda de ser l'espai concret on es desenvolupa la vida dels homes és un espai abstracte; ambdos conceptes estàn entrellaçats en una mena de xarxa en què es teixeixen les relacions dels éssers humans. És cerca doncs la necessitat de conviure, l'harmonia entre els individus.
E. Llenguatge, raó i pensament
Els sofistes descobreixen que la vida humana es desenvolupa en funció de la paraula i de la comunicació, en funció d'allpo que manifestem o ocultem, de la veracitat o la falsedat de les nostres paraules i, en definitiva, si som cers o falsos.
El lógos és una realitat peculiar, inaprehensible doncs no la podem percebre com ho fem amb la natura. El seu ésser és un ésser ideal que es forma i consolida en el fons de la nostra interioritat, es troba, doncs, en la consciència personal. Això determina, també, l'ésser humà.
Per això la tasca inicial de la sofística és l'estructuració i organització del llenguatge per tal de dominar-lo i comunicar-lo.
Allò que diem posa en joc la totalitat del nostre ésser en funció d'aquesta possible veritat que podem expressar. El llenguatge es pot falsar i ocultar, per tant allò que l'ésser humà fa ha de devenir d'allò que ha dit previament. Així s'obre una dualitat entre el fer i el dir, segons l'intenció de cada ésser.
F. Educació
L'educació és una qüestió de llenguatge i és a través de la comunicació entre els éssers humans com el llenguatge incideix en la ment i en el centre de la individualitat. La por i el temor són formes de dominació útils per dominar un ésser externament però només mitjançant l'intimitat del llenguatge podrem arribar a comprendre i modificar la individualitat.
G. Veritat
Segons els sofistes la veritat brollava del que defensem mitjançant els nostres arguments, que serien propocions formulades de diferents maneres. Així doncs la veritat seria ambigüa, quelcom que els polítics de l'época coneixien bé quan tractaven d'inserir el que consideraven com a cert en els seus discursos i alhora sabien com camuflar el que creien fals per tal d'enganyar el seu públic. Amb tot, la veritat ha de quedar sotmesa a la demostració i és gràcies a aquesta que podrem falsar-la o verificar-la. Les múltiples perspectives de la veritat ens ofereixen diferents horitzons per ampliar la nostra vida i cercar-ne el que és cert i el que no.
La naturalesa té el seu propi ritme i la seva pròpia llei, brolla de si mateixa i es desenvolupa per si mateixa i per tant és aliena a la voluntat humana; és immutable i també la que determina la nostra realitat.
B. Llei
Són aquelles prescripcions que fan els homes per organitzar la vida col.lectiva i, per tant, depèn de les opinions dels mortals i de les seves conviccions. Amb la llei es busca l'equilibri i l'harmonia en la societat per tal d'afavorir la convivència entre coetanis.
C. Tècnica
Art de produir o modificar quelcom real. Brolla de les necessitats de l'home però també de l'ideologia amb la qual es manejen aquestes necessitats.
D. Ciutat
A banda de ser l'espai concret on es desenvolupa la vida dels homes és un espai abstracte; ambdos conceptes estàn entrellaçats en una mena de xarxa en què es teixeixen les relacions dels éssers humans. És cerca doncs la necessitat de conviure, l'harmonia entre els individus.
E. Llenguatge, raó i pensament
Els sofistes descobreixen que la vida humana es desenvolupa en funció de la paraula i de la comunicació, en funció d'allpo que manifestem o ocultem, de la veracitat o la falsedat de les nostres paraules i, en definitiva, si som cers o falsos.
El lógos és una realitat peculiar, inaprehensible doncs no la podem percebre com ho fem amb la natura. El seu ésser és un ésser ideal que es forma i consolida en el fons de la nostra interioritat, es troba, doncs, en la consciència personal. Això determina, també, l'ésser humà.
Per això la tasca inicial de la sofística és l'estructuració i organització del llenguatge per tal de dominar-lo i comunicar-lo.
Allò que diem posa en joc la totalitat del nostre ésser en funció d'aquesta possible veritat que podem expressar. El llenguatge es pot falsar i ocultar, per tant allò que l'ésser humà fa ha de devenir d'allò que ha dit previament. Així s'obre una dualitat entre el fer i el dir, segons l'intenció de cada ésser.
F. Educació
L'educació és una qüestió de llenguatge i és a través de la comunicació entre els éssers humans com el llenguatge incideix en la ment i en el centre de la individualitat. La por i el temor són formes de dominació útils per dominar un ésser externament però només mitjançant l'intimitat del llenguatge podrem arribar a comprendre i modificar la individualitat.
G. Veritat
 |
| Representació escultòrica d'un grup de sofistes |
Activitat 4: Comparació entre Empèdocles i Anaxàgoras
EMPÈDOCLES
1. La seva obra, que es conserva fragmentàriament, és escrita en hexàmetres.
2. Va nèixer a Agrigent l'any 492.
3. Empèdocles creia que l'esfera contenia en si mateixa els quatre elements que eren les arrels de tot.
4. Per tant no hi ha buit ni aniquilació, els elements sempre romanen per molt que les coses canviïn.
5. En l'imperi de l'amor, representat com estabilitat i plenitud, pot sorgir l'odi, que disgrega i corromp.
6. Com a curiositat esmentar que es nega a menjar faves i carn d'animals.
ANAXÀGORAS
1. Era amic de Pèricles i Euripides i va ser un dels precursors de la filosofia jònica.
2. Va neixer a Clazomenes però es va traslladar a Atenes perquè va ser desterrat sota l'acusació d'impietat.
3. Contra els quatre elements d'Empèdocles, Anaxàgoras creia que els éssers es componen per homeomeries.
4. Les homeomeries són eternes i immutables, qualitativament diferents, poden dividir-se infinitament i posseeixen totes les formes i colors possibles. No tenen moviment.
5. Introdueix la idea del noûs, que és un principi d'amor i alhora intel.lectual i el qual l'organització del cosmos impulsa.
6. Va ser el mestre d'Arquelau i Protàgores d'Abdera.
1. La seva obra, que es conserva fragmentàriament, és escrita en hexàmetres.
 |
| Empèdocles |
3. Empèdocles creia que l'esfera contenia en si mateixa els quatre elements que eren les arrels de tot.
4. Per tant no hi ha buit ni aniquilació, els elements sempre romanen per molt que les coses canviïn.
5. En l'imperi de l'amor, representat com estabilitat i plenitud, pot sorgir l'odi, que disgrega i corromp.
6. Com a curiositat esmentar que es nega a menjar faves i carn d'animals.
ANAXÀGORAS
1. Era amic de Pèricles i Euripides i va ser un dels precursors de la filosofia jònica.
2. Va neixer a Clazomenes però es va traslladar a Atenes perquè va ser desterrat sota l'acusació d'impietat.
3. Contra els quatre elements d'Empèdocles, Anaxàgoras creia que els éssers es componen per homeomeries.
4. Les homeomeries són eternes i immutables, qualitativament diferents, poden dividir-se infinitament i posseeixen totes les formes i colors possibles. No tenen moviment.
5. Introdueix la idea del noûs, que és un principi d'amor i alhora intel.lectual i el qual l'organització del cosmos impulsa.
 |
| Anaxàgoras |
miércoles, 2 de noviembre de 2011
Activitat 3: "L'ésser és"
FRAGMENT A ANALITZAR
"7. Només resta un discurs possible: l'ésser és. I tot ens mostra que ha estat ingendrat i que no és moridor, car és únic, immòbil i sense fi. No ha estat ni serà mai, perquè és ara mateix sencer i, a la vegada, u i continu. Si no, ¿quin origen tindria? ¿Com, d'on podria haver sorgit? No permetré que diguis o pensis res d'allò que no és, puix que no és expressable ni pensable que no sigui. ¿Per quina necessitat hauria esdevingut ésser més aviat o més tard si prové del no-res. És, doncs, necessari que sigui absolutament o que no sigui. Mai cap força de fe no permetrà que, d'allò que ha estat, en neixi res, llevat d'allò mateix. Així, ni fer-se ni destruir-se no és permès per la Justícia, com si s'hagués relaxat, ans, al contrari, manté les cadenes fermes. Veredicte sobre el cas: o és o no és. Certament, ja està decidit -com és obligat- que una via és impensable i inexpressable (perquè no és una veritable via), però que l'altra, tal com és, és autèntica"
COMENTARI DE TEXT
El següent fragment de l'autor, el filòsof presocràtic nascut a Elea en el segle VI a.C amb el nom de Parmènides, té com a principal idea la impossibilitat d'un ésser d'haver nascut o arribar a morir degut a que existeix en el present i prendre com a referència el seu origen o destí seria impensable i inexpressable, segons les seves paraules, atès que del buit res pot haver estat creat i tampoc es pot suprimir el que no existeix.
Parmènides va més enllà del que fa referència a la pròpia integritat dels éssers i juga molt amb metàfores de caire jurídic per establir un vincle explicatiu entre l'existència i el concepte abstracte de la vida i la mort; ens explica que la pròpia Justícia és l'agent determinant per tal de comprendre que les éssers siguin perdurables en el temps.
La Justícia és, doncs, un camí inalienable, és una llei que tots els éssers hem de seguir. També considera que el que és realment autèntic es el fet d'existir en l'actualitat, no en el passat ni en el futur; és el present el que Parmènides considera com a real. Així doncs podem dir que la teoria abans exposada pertany a la creença de l'autor sobre el principi de la identitat, encapçalada per l'afirmació de "allò que és, és; i allò que no és, no és".
 |
| Retrat medieval de Parmènides |
COMENTARI DE TEXT
El següent fragment de l'autor, el filòsof presocràtic nascut a Elea en el segle VI a.C amb el nom de Parmènides, té com a principal idea la impossibilitat d'un ésser d'haver nascut o arribar a morir degut a que existeix en el present i prendre com a referència el seu origen o destí seria impensable i inexpressable, segons les seves paraules, atès que del buit res pot haver estat creat i tampoc es pot suprimir el que no existeix.
Parmènides va més enllà del que fa referència a la pròpia integritat dels éssers i juga molt amb metàfores de caire jurídic per establir un vincle explicatiu entre l'existència i el concepte abstracte de la vida i la mort; ens explica que la pròpia Justícia és l'agent determinant per tal de comprendre que les éssers siguin perdurables en el temps.
La Justícia és, doncs, un camí inalienable, és una llei que tots els éssers hem de seguir. També considera que el que és realment autèntic es el fet d'existir en l'actualitat, no en el passat ni en el futur; és el present el que Parmènides considera com a real. Així doncs podem dir que la teoria abans exposada pertany a la creença de l'autor sobre el principi de la identitat, encapçalada per l'afirmació de "allò que és, és; i allò que no és, no és".
martes, 1 de noviembre de 2011
Activitat 2: Oposició de contraris d'Heràclit
FRAGMENTS A ANALITZAR
"1. Doncs, t'explicaré (tu escolta i recorda el relat), quines són les úniques vies de recerca penasbles: l'una, que és i que no és no-ésser, és una ruta fiable, perquè la veritat l'acompanya; l'altra, que no és i que és necessàriament no-ésser, t'asseguro que és una sendera del tot impracticable, car ni pots conèixer el que no és (perquè no és factible), ni ho pots pensar."
"2. Perquè és el mateix pensar i ésser"
"3. Mira amb fermesa les coses que, encara de lluny, es troben, això no obstant, presents a la teva ment, ja que mai no podries tallar de manera que l'ésser no es continués amb l'ésser, ni dispersant-lo totalment per totes les bandes segons l'ordre d'aquest món, ni reunint-lo"
COMENTARI DE TEXT
Els tres fragments d'Heràclit juguen amb una matèixa idea: l'oposició de contraris per tal d'arribar a conèixer el nostre entorn. En el primer fragment, en específic, s'ens explica que l'home és incapaç d'adonar-se d'aquest cicle degut a que les preocupacions mundanals l'allunyen d'entendre'l o fins i tot escoltar els raonaments que el componen. Per l'autor la ocndició humana es podria limitar a escoltar, sí, però també a oblidar tot el que hem après un cop podem prescindir de la nostra rutina.
En el segon i el tercer, no obstant, Heràclit deixa en clar que per tal d'arribar a una harmonia última es necessita de nou una acció contrària a la original, possant com exemple el moviment que hem de portar a terme per aconseguir projectar una sageta cap al blanc o produïr una melodia per la fricció resultant de tensar les cordes d'una lira.
Només així, doncs, podrem comprendre finalment que tot forma part del tot, fent aquesta idea fàcilment lligable a una paraula clau del segon text, lógos, que és el principi actiu que tot ho governa i que acaba unificant tots i cada un dels elements que composen la natura tal i com nosaltres la coneixem.
"1. Doncs, t'explicaré (tu escolta i recorda el relat), quines són les úniques vies de recerca penasbles: l'una, que és i que no és no-ésser, és una ruta fiable, perquè la veritat l'acompanya; l'altra, que no és i que és necessàriament no-ésser, t'asseguro que és una sendera del tot impracticable, car ni pots conèixer el que no és (perquè no és factible), ni ho pots pensar."
"2. Perquè és el mateix pensar i ésser"
"3. Mira amb fermesa les coses que, encara de lluny, es troben, això no obstant, presents a la teva ment, ja que mai no podries tallar de manera que l'ésser no es continués amb l'ésser, ni dispersant-lo totalment per totes les bandes segons l'ordre d'aquest món, ni reunint-lo"
COMENTARI DE TEXT
Els tres fragments d'Heràclit juguen amb una matèixa idea: l'oposició de contraris per tal d'arribar a conèixer el nostre entorn. En el primer fragment, en específic, s'ens explica que l'home és incapaç d'adonar-se d'aquest cicle degut a que les preocupacions mundanals l'allunyen d'entendre'l o fins i tot escoltar els raonaments que el componen. Per l'autor la ocndició humana es podria limitar a escoltar, sí, però també a oblidar tot el que hem après un cop podem prescindir de la nostra rutina.
 |
| Heràclit |
Només així, doncs, podrem comprendre finalment que tot forma part del tot, fent aquesta idea fàcilment lligable a una paraula clau del segon text, lógos, que és el principi actiu que tot ho governa i que acaba unificant tots i cada un dels elements que composen la natura tal i com nosaltres la coneixem.
lunes, 3 de octubre de 2011
viernes, 23 de septiembre de 2011
martes, 22 de marzo de 2011
Activitat: Cançó sobre la llibertat.
Imagine - John Lennon
Aquesta cançó simbolitza l'armonia entre tots els éssers humans, una realitat perfectament abastable si ens centrem més en la tolerància i la igualtat que no pas en la imatge, les pugnes i el conflicte vacu. És treball de tots construïr un món pacífic fonamentat en la llibertat i el respecte entre germans.
Lletra originalImagine there's no heaven
It's easy if you try
No hell below us
Above us only sky
Imagine all the people
Living for today...
Imagine there's no countries
It isn't hard to do
Nothing to kill or die for
And no religion too
Imagine all the people
Living life in peace...
You may say I'm a dreamer
But I'm not the only one
I hope someday you'll join us
And the world will be as one
Imagine no possessions
I wonder if you can
No need for greed or hunger
A brotherhood of man
Imagine all the people
Sharing all the world...
You may say I'm a dreamer
But I'm not the only one
I hope someday you'll join us
And the world will live as one
TraduccióImagina que no existe el Cielo
es fácil si lo intentas
sin el Infierno debajo nuestro
arriba nuestro, solo el cielo
Imagina a toda la gente
viviendo el hoy...
Imagina que no hay países
no es difícil de hacer
nadie por quien matar o morir
ni tampoco religión
imagina a toda la gente
viviendo la vida en paz...
Puedes decir que soy un soñador
pero no soy el único
espero que algún día te unas a nosotros
y el mundo vivirá como uno
Imagina que no hay posesiones
quisiera saber si puedes
sin necesidad de gula o hambre
una hermandad de hombres
imagínate a toda la gente
compartiendo el mundo
Puedes decir que soy un soñador
pero no soy el único
espero que algún día te unas a nosotros
y el mundo vivirá como uno
Aquesta cançó simbolitza l'armonia entre tots els éssers humans, una realitat perfectament abastable si ens centrem més en la tolerància i la igualtat que no pas en la imatge, les pugnes i el conflicte vacu. És treball de tots construïr un món pacífic fonamentat en la llibertat i el respecte entre germans.Lletra originalImagine there's no heaven
It's easy if you try
No hell below us
Above us only sky
Imagine all the people
Living for today...
Imagine there's no countries
It isn't hard to do
Nothing to kill or die for
And no religion too
Imagine all the people
Living life in peace...
You may say I'm a dreamer
But I'm not the only one
I hope someday you'll join us
And the world will be as one
Imagine no possessions
I wonder if you can
No need for greed or hunger
A brotherhood of man
Imagine all the people
Sharing all the world...
You may say I'm a dreamer
But I'm not the only one
I hope someday you'll join us
And the world will live as one
TraduccióImagina que no existe el Cielo
es fácil si lo intentas
sin el Infierno debajo nuestro
arriba nuestro, solo el cielo
Imagina a toda la gente
viviendo el hoy...
Imagina que no hay países
no es difícil de hacer
nadie por quien matar o morir
ni tampoco religión
imagina a toda la gente
viviendo la vida en paz...
Puedes decir que soy un soñador
pero no soy el único
espero que algún día te unas a nosotros
y el mundo vivirá como uno
Imagina que no hay posesiones
quisiera saber si puedes
sin necesidad de gula o hambre
una hermandad de hombres
imagínate a toda la gente
compartiendo el mundo
Puedes decir que soy un soñador
pero no soy el único
espero que algún día te unas a nosotros
y el mundo vivirá como uno
miércoles, 2 de marzo de 2011
Activitat extra: Crítica a la teoría del Xoc de les civilitzacions
Vídeo explicatiu que es qüestiona les diferències entre les civilitzacions.
Autor: mcodina3
Autor: mcodina3
domingo, 20 de febrero de 2011
Activitat 15: Powerpoint
TEMA 8 - Concepcions filosòfiques de l'ésser humà
Concepcions filosòfiques de l'ésser humà
View more presentations from marietiyo.
Activitat 14: Defineix [Tema 6]
* ANIMAL CULTURAL: Ésser que s'obre a l'rdre cultural: llenguatge, art, ciència i religió.
* INDIVIDUALISME POSSESSIU: L'èsser humà es l'únic propietari de la seva persona i les seves capacitats i no deu res a la societat per elles.
* INDIVIDUALISME ALTRUISTA: Per arribar a desenvolupar les nostres capacitats necessitem el suport i la cooperació de la societat en la qual vivim.
* MULTICULTURALISME: Existència de diferents cultures en un mateix territori.
* INTERCULTURALISME: Interacció de cultures de forma respectuosa i afavorint la convivència d'aquestes.
* RELATIVISME CULTURAL: Anàlisi de les diverses cultures des d'els seus propis valors i no des d'una cultura aliena.
* UNIVERSALISME: Ens condueix a una actitud clarament intercultural que permet un diàleg real entre les cultures i evita que unes s'imposin a unes altres.
* CIVILITZACIÓ MUNDIAL: Concep la invitació al diàleg de les cultures com pedra angular per construir l'edificació universal.
* SOCIABILITAT NATURAL: Que necessita la societat i la cultura i que aquesta és fruit d'un contracte entre els éssers humans per evitar la lluita dels uns contra els altes.
* ESTAT DE NATURA: Estat en que no es necessita la societat per a viure.
* ANTROPOLOGÍA SOCIAL: Branca de l'antropologia que estudia la societat i la cultura.
* CULTURA: És el conjunt d'artefactes, valors, actituds, i coneixements que un determinat grup accepta com a propis.
* SUBCULTURA: Viure la cultura d'una forma diferent a l'establerta.
* CONTRACULTURA: És un moviment de rebel.lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de societat alternativa.
* NOUS GRUPS SOCIALS: Grups que intenten trobar un sentit a l'existència per diferents mitjans, com ara sortides del nucli familiar, xerrades, activitats... i rebutgen el materialisme social.
* CIVILITZACIÓ: Síntesi dels trets més generals d'un conjunt de cultures que tenen relació entre elles.
* ETNOCENTRISME: Analitza les cultures des del punt de vista de la propia cultura, que es converteix en la mesura per a valorar els altres.
* RACISME: Preservació de la cultura per mitjà d'excloure-la de la barreja amb altres.
* APOROFÒBIA: Temor irracional al pobre.
* INDIVIDUALISME POSSESSIU: L'èsser humà es l'únic propietari de la seva persona i les seves capacitats i no deu res a la societat per elles.
* INDIVIDUALISME ALTRUISTA: Per arribar a desenvolupar les nostres capacitats necessitem el suport i la cooperació de la societat en la qual vivim.
* MULTICULTURALISME: Existència de diferents cultures en un mateix territori.
* INTERCULTURALISME: Interacció de cultures de forma respectuosa i afavorint la convivència d'aquestes.
* RELATIVISME CULTURAL: Anàlisi de les diverses cultures des d'els seus propis valors i no des d'una cultura aliena.
* UNIVERSALISME: Ens condueix a una actitud clarament intercultural que permet un diàleg real entre les cultures i evita que unes s'imposin a unes altres.
* CIVILITZACIÓ MUNDIAL: Concep la invitació al diàleg de les cultures com pedra angular per construir l'edificació universal.
* SOCIABILITAT NATURAL: Que necessita la societat i la cultura i que aquesta és fruit d'un contracte entre els éssers humans per evitar la lluita dels uns contra els altes.
* ESTAT DE NATURA: Estat en que no es necessita la societat per a viure.
* ANTROPOLOGÍA SOCIAL: Branca de l'antropologia que estudia la societat i la cultura.
* CULTURA: És el conjunt d'artefactes, valors, actituds, i coneixements que un determinat grup accepta com a propis.
* SUBCULTURA: Viure la cultura d'una forma diferent a l'establerta.
* CONTRACULTURA: És un moviment de rebel.lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de societat alternativa.
* NOUS GRUPS SOCIALS: Grups que intenten trobar un sentit a l'existència per diferents mitjans, com ara sortides del nucli familiar, xerrades, activitats... i rebutgen el materialisme social.
* CIVILITZACIÓ: Síntesi dels trets més generals d'un conjunt de cultures que tenen relació entre elles.
* ETNOCENTRISME: Analitza les cultures des del punt de vista de la propia cultura, que es converteix en la mesura per a valorar els altres.
* RACISME: Preservació de la cultura per mitjà d'excloure-la de la barreja amb altres.
* APOROFÒBIA: Temor irracional al pobre.
Activitat 13: L'aporofòbia
DOC.8 - p.132L'actitud de l'autora, Adela Cortina, en aquest fragment sobre l'aporofòbia publicat a l'ABC cultural es absolutament crítica i fins i tot punyentment reaccionària. En el text s'ens donen motius davant l'aporofòbia i com el racisme inicial que pateix la nostra societat ha degenerat (o evolucionat) a temor al pobre. Doncs, es ben cert i això ho hem d'admetre, que quan s'ens presenta un immigrant considerablement ric (un actor, un cantant de Hip Hop) ho acceptem de bon grat: ens descarreguem la seva música, anem a veure les seves pel.licules o en parlem del tema constantment.
Però quan aquest mateix immigrant no té aquesta posició tan amable les opinions varien i començem a generar una espècie d'injust ostracisme social basat en l'interès; perquè la seva presència, segons el model de discriminació actual, no resulta beneficiosa. Aquesta és una reflexió que tots ens hem de plantejar ja que seria hipòcrita afirmar que mai hem pensat o actuat d'aquesta manera interessada. De la concienciació arribarà l'acceptació i d'aquí el consens social, la llibertat i la pau mundial.
Però quan aquest mateix immigrant no té aquesta posició tan amable les opinions varien i començem a generar una espècie d'injust ostracisme social basat en l'interès; perquè la seva presència, segons el model de discriminació actual, no resulta beneficiosa. Aquesta és una reflexió que tots ens hem de plantejar ja que seria hipòcrita afirmar que mai hem pensat o actuat d'aquesta manera interessada. De la concienciació arribarà l'acceptació i d'aquí el consens social, la llibertat i la pau mundial.
.jpg) |
| L'aporofòbia es caracteritza pel temor al pobre. |
Activitat 12: La cultura com a manera de viure
DOC. 5 - p.129
Aquest fragment pertany a l'adaptació d'Ashley Montagu de l'obra Homo sapiens: dos millones de años sobre la Tierra. Principalment el text ens introdueix les idees de l'autora sobre la concepció de la cultura i la utilitat i l'aplicació que aquestes tenen en la nostra vida quotidiana. Montagu ens comenta, a més a més, que la cultura és un estri per ampliar la nostra vida, un mitjà pel qual l'ésser humà s'educa i desenvolupa i perfila les seves capacitats sociointel.lectuals. Potser a propòsit, amb aquesta explicació podem establir la similitud bàsica entre l'home i l'animal, que no es més que la forma en que els seus respectius entorns li afecten. També hi podríem marcar les diferències que separàn ambdòs éssers que, al seu torn, recauen en la societat humana sobre el medi físic en la que es fonamenta. Finalment comentar la intencionalitat pragmàtica del text, adherida a cites com "La cultura no s'imposa a la vida" i "és un eixamplament de la vida, com una eina".
Aquest fragment pertany a l'adaptació d'Ashley Montagu de l'obra Homo sapiens: dos millones de años sobre la Tierra. Principalment el text ens introdueix les idees de l'autora sobre la concepció de la cultura i la utilitat i l'aplicació que aquestes tenen en la nostra vida quotidiana. Montagu ens comenta, a més a més, que la cultura és un estri per ampliar la nostra vida, un mitjà pel qual l'ésser humà s'educa i desenvolupa i perfila les seves capacitats sociointel.lectuals. Potser a propòsit, amb aquesta explicació podem establir la similitud bàsica entre l'home i l'animal, que no es més que la forma en que els seus respectius entorns li afecten. També hi podríem marcar les diferències que separàn ambdòs éssers que, al seu torn, recauen en la societat humana sobre el medi físic en la que es fonamenta. Finalment comentar la intencionalitat pragmàtica del text, adherida a cites com "La cultura no s'imposa a la vida" i "és un eixamplament de la vida, com una eina".
Activitat 11: Quina teoria consideres més coherent?
Hobbes vs Rousseau vs Aristòtil Pàgina 122
Considero que la teoría més coherent i viable és la de Hobbes doncs, si bé mutable degut al context socioeconòmic i altres circumstàncies en las que un individu neix, el subjecte actúa i es mou per la passió de satisfer la pròpia necessitat davant una situació potser adversa o potser favorable, per supervivència o cobdícia respectivament.
És cert que l'ésser humà té una bondat innocent i ingenua per naturalesa però aquesta és usualment desvirtuada com un mecanisme de defensa davant una societat complicada i injusta o bé com un efecte inmediat davant un model de conducta proper en qualsevol nucli (domèstic, escolar)
La conclusió primordial que podem extreure descansa en l'influència que la sociabilitat excerceix en l'individu, qui adapta la seva identitat a una cultura i una ideología cosa que, al seu torn, fa que es submergeixi en un conflicte posterior on s'enfronten les ambicions personals d'un tercer.
Considero que la teoría més coherent i viable és la de Hobbes doncs, si bé mutable degut al context socioeconòmic i altres circumstàncies en las que un individu neix, el subjecte actúa i es mou per la passió de satisfer la pròpia necessitat davant una situació potser adversa o potser favorable, per supervivència o cobdícia respectivament.
És cert que l'ésser humà té una bondat innocent i ingenua per naturalesa però aquesta és usualment desvirtuada com un mecanisme de defensa davant una societat complicada i injusta o bé com un efecte inmediat davant un model de conducta proper en qualsevol nucli (domèstic, escolar)
La conclusió primordial que podem extreure descansa en l'influència que la sociabilitat excerceix en l'individu, qui adapta la seva identitat a una cultura i una ideología cosa que, al seu torn, fa que es submergeixi en un conflicte posterior on s'enfronten les ambicions personals d'un tercer.
Activitat 11: L'individualisme possessiu
 |
| Crawford MacPherson (1911-1987) |
Aquest text pertany a l'obra La teoría política del individualismo posesivo del professor canadenc Crawford MacPherson, la producció literària i filosòfica del qual conté greus connotacions de defensa del marxisme i socialisme.
L'autor ens exposa diversos aspectes sobre la possessió, aplicant aquest terme a l'ésser humà mitjançant altres conceptes com llibertat, individualisme i societat. Essencialment Crawford opina que l'individu es artífex i propietari de la seva existència en una concepció egoista que a més considera la societat interessada i la califica de mercantil. Personalment trobo correcta i fins i tot viable aquesta postura davant d'aquesta societat amanerada, hipòcrita i cruel que estem construint. És mitjançant la nostra força intel.lectual i de voluntat com, crec, enderrocarem i renovarem els fonaments d'aquesta comunitat maliciosa.
La nostra aptitud i actitud canviarà el món. És dret i deure.
Activitat 10: Definicions [Tema 2]
* NOEMA: Objecte de la consciència segons la fenomenologia.
* PREJUDICI: És un judici previ que hem adquirit per educació, idelogía, societat...
* IGNORÀNCIA: Estat de la ment en què s'admet el desconeixement sobre un assumpte determinat.
*AUTORITAT: Una afirmació s'accepta com a certa perquè prové d'algú a qui es concedeix crèdit pel coneixement que té de la matèria.
* COHERÈNCIA LÒGICA: És un criteri logicomatemàtic que consisteix a comprovar que no hi ha contradicció entre els enunciats que pertanyen a un mateix sistema.
* ADEQÜACIÓ: Correspondència en els significats.
* UTILITAT: Que té conseqüències beneficioses.
* CONSENS: Acord al qual arriba una comunitat.
* CONTINGÈNCIA: Quelcom que és però pot no haver estat.
* NECESSITAT: Allò de que hom no pot prescindir.
* REALITAT VIRTUAL: És la representació de la realitat a través de suports electrònics.
* MÓN 2: Segons Karl Popper, realitat psíquica.
* PROBLEMA: Qüestió, dificultad.
* INDUCCIÓ: No estem justificats per passar enunciats universals a partir d'enunciats singulars.
* FALSACIONISME: Un enunciat és verídic si es refutable.
* PRINCIPI DE VERIFICACIÓ: Hipòtesi que es pot verificar.
* PARADIGMA: Canvi en la concepció de la realitat.
* CIÈNCIA NORMAL: Període d'estabilitat en la ciència.
* CONTEXT DE DESCOBRIMENT: Aspectes històrics que han portat fins al resultat científic.
* ANARQUISME METODOLÒGIC: Es pot utilitzar qualsevol mètode.
* PREJUDICI: És un judici previ que hem adquirit per educació, idelogía, societat...
* IGNORÀNCIA: Estat de la ment en què s'admet el desconeixement sobre un assumpte determinat.
*AUTORITAT: Una afirmació s'accepta com a certa perquè prové d'algú a qui es concedeix crèdit pel coneixement que té de la matèria.
* COHERÈNCIA LÒGICA: És un criteri logicomatemàtic que consisteix a comprovar que no hi ha contradicció entre els enunciats que pertanyen a un mateix sistema.
* ADEQÜACIÓ: Correspondència en els significats.
* UTILITAT: Que té conseqüències beneficioses.
* CONSENS: Acord al qual arriba una comunitat.
* CONTINGÈNCIA: Quelcom que és però pot no haver estat.
* NECESSITAT: Allò de que hom no pot prescindir.
* REALITAT VIRTUAL: És la representació de la realitat a través de suports electrònics.
* MÓN 2: Segons Karl Popper, realitat psíquica.
* PROBLEMA: Qüestió, dificultad.
* INDUCCIÓ: No estem justificats per passar enunciats universals a partir d'enunciats singulars.
* FALSACIONISME: Un enunciat és verídic si es refutable.
* PRINCIPI DE VERIFICACIÓ: Hipòtesi que es pot verificar.
* PARADIGMA: Canvi en la concepció de la realitat.
* CIÈNCIA NORMAL: Període d'estabilitat en la ciència.
* CONTEXT DE DESCOBRIMENT: Aspectes històrics que han portat fins al resultat científic.
* ANARQUISME METODOLÒGIC: Es pot utilitzar qualsevol mètode.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
Entradas
