Hobbes vs Rousseau vs Aristòtil Pàgina 122
Considero que la teoría més coherent i viable és la de Hobbes doncs, si bé mutable degut al context socioeconòmic i altres circumstàncies en las que un individu neix, el subjecte actúa i es mou per la passió de satisfer la pròpia necessitat davant una situació potser adversa o potser favorable, per supervivència o cobdícia respectivament.
És cert que l'ésser humà té una bondat innocent i ingenua per naturalesa però aquesta és usualment desvirtuada com un mecanisme de defensa davant una societat complicada i injusta o bé com un efecte inmediat davant un model de conducta proper en qualsevol nucli (domèstic, escolar)
La conclusió primordial que podem extreure descansa en l'influència que la sociabilitat excerceix en l'individu, qui adapta la seva identitat a una cultura i una ideología cosa que, al seu torn, fa que es submergeixi en un conflicte posterior on s'enfronten les ambicions personals d'un tercer.
domingo, 20 de febrero de 2011
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
0 comentarios:
Publicar un comentario