En aquest text en específic ens tracta el tema de la divisió del que seria una societat perfecta o utòpica: en el primer nivell trobariem el gobernador o filòsof, que gaudeix de la saviesa necessària per administrar la ciutat i discernir entre allò que és racioanl i el que no; el segon estrat es correspondria amb el guerrer o guardià, que utilitza la seva fortalesa i el seu valor per dominar les passions i defensar la ciutat en el procès. Finalment i fonamentant aquesta escala social podriem anomenar l'artesà o treballador, que utilitza la temprança com a arma per pugnar contra la concupiscència o les baixes passions.
Plató considera que un ésser actuarà justament, característica que sustenta totes les altres, quan les seve accions es corresponguin plenament amb el nivell en el que ha nascut i amb el que s'ha d'identificar per força. Així doncs els éssers han estat instruïts segons l'estrat al que pertanyen, esdevenint viable el fet de poder sobrepossar-nos a aquestes pernicioses baixes passions per tal d'evitar una eventual esclavització. Una de les parts que més m`ha cridat l'atenció ha estat l'afirmació de que l'ànima és per naturalesa insadollable pel que fa als béns, amb la qual estic plenament d'acord doncs l'ésser humà té implíci en la seva naturalesa el desitjar cada com és i també allò que no pot arribar a abastar; és aquí on juga un paper imprescindible la justícia amb la qual hem d'obrar i que ens és ditcada, segons l'autor del fragment, per la classe social a la que pertanyem.
Un altre filòsof que també va escriure sobre aquesta societat utòpica, perfecta i ideal on cadascú coneix i obra segons les atribucions del seu paper, va ser l'anglès Tomàs Moro en una de les seves nombroses obres, anomenada escaienment Utopia.
Entradas
0 comentarios:
Publicar un comentario