Activitat 13: Teoria hilemòrfica

Aquest text pertany al llibre VII de la Metafísica, escrita pel filòsof Aristòtil, que va estudiar diversos camps del coneixement. Pel que fa el fragment a analitzar, Aristòtl se centra en concret en la teoria de l'hilemorfisme, segons la qual l'ésser està construït per substància i forma.

Amb tot, s'ofereix un plantejament diferent a la teoria clàssica del hilemorfisme que dividiria l'ésser en tres parts: la primera es correspondria amb la substància, que és pura i que s'hauria d'analitzar perquè és aquí on es conté el subjecte; seguidament hi arribariem a la forma, que fa que el subjecte sigui el que és, i finalment el subjecte en si, allò que fonamentaria el tot concret perquè és l'objecte resultat de la fusió de les propietats de matèria i forma. Aristòtil demostra en l'exposició d'aquesta teoria la creença de que la forma predomina sobre la pròpia materna perquè la primera és la essència i la naturalesa, el factor que transforma la matèria i la distingeix de la resta formant un ésser o subjecte únic.

Per tant la matèria, com diu en el text, aïllada determina i explica la composició de tota la realitat però no la d'un ésser concret, modificat eventualment per la forma i separat del paradigma que sí explicaria la concepció de la matèria.