Activitat 6: Mite de la caverna

Podriem etiquetar aquests dos fragments anomenats Mite de la Cavena com un diàleg que comença Plató, un dels més importants filòsofs de la història i autor de la Republica, obra a la que pertany el diàleg, i que involucra Sòcrates. Les idees principals que intercala el text s'uneixen en una mena de comparació entre dues realitats ben diferenciades que tenen com a punt comú una llum exterior o superior a la que hauràn d'arribar per tal de conèixer el bé. Plató ens diu d'aquesta llum o plà alternatiu, aliè a la primera realitat, món intel.ligible. És el món on totes les idees cobren força i que es diferencia del món sensible, farcit del que nosaltres coneixem com a quotindianitat i on és impssoble arribar a conèixer en tota l'extensió de la paraula.

La primera de les realitats és en la que viuen imersos els homes presoners dintre de la cova, que per costum creuen real les ombres que passen trajinant constantment diversos objectes. La segona realitat es correspondria amb la que nosaltres coneixem com a tal, donada per la conversació que mantenen Sòcrates i Plató.

Pel que fa el primer fragment cal destacar que el filòsof ens fa (o fa a Sòcrates) una descripció de la primera realitat, tot recalcan la captivitat que pateixen els presoners i la projecció de les ombres com a front d'on brolla la concepció de la realitat pels apressats doncs ells tenen els caps inmòvils i mai han vist altre cosa que no siguin les ombres. L'autor va més enllà i li atribueix a les ombres i els objectes la qualitat de vertaderes i, certament, ho són per als homes apressats. El segon fragment, d'altra banda, ens introdueix amb més claredat l'explicació sobre l'ascensió de l'ànima cap a un món on brolla el coneixement i on l'ésser seria capaç d'aprehendre la veritat sobre tot allò que gaudeix de bellesa i de rectitud.

Per tant considera com a obligació d'aquell "que es disposi actuat assenyadament tan en la vida privada com en la pública" cercar-la.