Activitat 9: Existeix el coneixement?

Aquest text forma part de l'obra Cràtil, escrita i publicata pel filòsof grec Plató, que va influir inmensament en la filosofia clàssica amb les seves teories sobre el coneixement, les idees i la veritat entre altres. Cràtil, específicament, és una obra en la qual Plató comença un diàleg amb el filòsof homònim per tractar la teoria del llenguatge.

El fragment que ens ocupa, per, es correspon amb la concepció platònica de la no existència del coneixement, doncs tot el que ara existeix demà podrà no existir afectat pel que l'autor anomena com a canvi. Així doncs si nosaltres creiem conèixer quelcom estem reafirmant la nostra ignorància perquè el propi coneixement és inmutable ni tampoc etern i està subjecte a transformació degut a l'inexorable pas del temps, que n'és el principal desencadenant. Només la idea perdura.

Com a conseqüència allò que creiem com a coneixement deixa de gaudir de credibilitat perquè ja no es correspòn amb la realitat circundant, conformant un cicle de canvi com a tal. El primer filòsof am el qual comparar aquesta teoria podria ser Heràclit, que esmentava que tot es troba en estat de flux (una paraula que també apareix en el text analitzat) i per tant res no romàn ni inmutable ni etern. Heràclit considerava que l'única forma viable d'arribar al coneixement era la raó o logos mentre que Plató, no obstant, discerneix doncs si creu que hi hagi quelcom inamovible com allò que es bell o allò que es bo.

Per tant la forma d'arribar el coneixement per a Plató no serà la raó sino l'arribada al món intel.ligible, d'on brollen les idees i on es troba la font real de la veritat.