Activitat 2: Oposició de contraris d'Heràclit

FRAGMENTS A ANALITZAR

"1. Doncs, t'explicaré (tu escolta i recorda el relat), quines són les úniques vies de recerca penasbles: l'una, que és i que no és no-ésser, és una ruta fiable, perquè la veritat l'acompanya; l'altra, que no és i que és necessàriament no-ésser, t'asseguro que és una sendera del tot impracticable, car ni pots conèixer el que no és (perquè no és factible), ni ho pots pensar."

"2. Perquè és el mateix pensar i ésser"

"3. Mira amb fermesa les coses que, encara de lluny, es troben, això no obstant, presents a la teva ment, ja que mai no podries tallar de manera que l'ésser no es continués amb l'ésser, ni dispersant-lo totalment per totes les bandes segons l'ordre d'aquest món, ni reunint-lo"

COMENTARI DE TEXT


Els tres fragments d'Heràclit juguen amb una matèixa idea: l'oposició de contraris per tal d'arribar a conèixer el nostre entorn. En el primer fragment, en específic, s'ens explica que l'home és incapaç d'adonar-se d'aquest cicle degut a que les preocupacions mundanals l'allunyen d'entendre'l o fins i tot escoltar els raonaments que el componen. Per l'autor la ocndició humana es podria limitar a escoltar, sí, però també a oblidar tot el que hem après un cop podem prescindir de la nostra rutina.

Heràclit

En el segon i el tercer, no obstant, Heràclit deixa en clar que per tal d'arribar a una harmonia última es necessita de nou una acció contrària a la original, possant com exemple el moviment que hem de portar a terme per aconseguir projectar una sageta cap al blanc o produïr una melodia per la fricció resultant de tensar les cordes d'una lira.

Només així, doncs, podrem comprendre finalment que tot forma part del tot, fent aquesta idea fàcilment lligable a una paraula clau del segon text, lógos, que és el principi actiu que tot ho governa i que acaba unificant tots i cada un dels elements que composen la natura tal i com nosaltres la coneixem.