"Que no es tracta d'una ciència productiva és quelcom ja evident en els primers filòsofs. Perquè els homes comencen i començaren sempre a filosofar moguts per l'admiració: primerament admirads davant els fenòmens sorprenents més comuns; després avançant de mica en mica i en plantejar-se problemes més amplis, com és ara els canvis de la Lluna, del Sol i de les estrelles i la generació de l'univers. Ara bé, qui es planteja un problema o s'admira reconeix la seva ignorància. (Per això els qui estimen els mites són en certa mesura filòsofs, car el mite és una combinació d'elements meravellosos.) Si filosofaren, doncs, per fugir de la ignorància, és ben clar que cercaven el saber amb vista al coneixement, i no pas per cap utilitat" - Aristòtil* El text parla dels inicis de la filosofia, quan els homes van començar a plantejar-se problemes moguts per l'admiració davant fenòmens soprenents, reconeixent així i segons Aristòtil, la seva pròpia ignorància. Finalment ens diu que filosofar no té com a objectiu trobar l'utilitat sino adquirir el saber.
"La filosofia(...) és quelcom d'intermedi entre la teologia i la ciència. Igual que la teologia, consisteix en especulancions sobre matèries en relació a les quals encara no ha estat possible d'atènyer un coneixement definit; però, tal com la ciència, apel·la a la raó humana i no a l'autoritat, tant la tradicional com la de la revelació. (...) Entre la teologia i la ciència, existeix una terra de ningú, exposada als atacs de tots dos bàndols: aquesta terra de ningú és la filosofia" - Bertrand Russell* Russell considera la filosofía un intermedi entre ciència i teología ja que tenen punts en comú com l'especulació o l'apel.lació a la raó humana i per tant amdbues reben les crítiques de l'altre. La filosofía sería el punt intermig entre ciència i teología.
Entradas
0 comentarios:
Publicar un comentario