Activitat 15: Comparació entre Sant Anselm i Sant Tomàs

La teoria de Sant Anselm, monjo benedictí de nacionalitat britànica nascut en 1033 i mort en 1109, es recolza en la contundent afirmació de l'existència de Déu mitjançat una prova de caire racional. Així, aquest pensador considera que si Déu no existeix un altre ésser podria ser més perfecte i superior a ell ja que el senzill fet d'existir és millor que no fer-ho.

En conjunt, la concepció de Sant Anselm defineix Déu a partir de la causa, de l'essència primera, d'una proposició que ens ajudi a abastar aquesta divina existència. D'altra banda tenim la teoria de Sant Tomàs d'Aquino, que cerca una explicació per a la demostració divina mitjançant uns raonaments que parteixen del principi de causalitat per tal d'abordar i explicar alguna característica divina.

La diferència principal entre ambdues teories es basa en el punt des del que parteixen: mentre que la teoria de Sant Anselm és una demostració a priori, és a dir, que necessita una causa per tal d'arribar a un eventual efecte, la de Tomàs d'Aquino es una implícita demostració a posteriori (a partir de l'experiència) on hem de partir de l'efecte per tal d'ascendir fins a la causa. Segons Anselm ens hem de basar en Déu per arribar a coneixer-lo tot establint una hipòtesi per tal d'aprehendre la seva naturalesa mentre que Tomàs d'Aquino agafa com a referència els éssers creats per Déu (que brollen de l'efecte) per tal d'arribar a establir-ne alguns trets que puguin identificar la divinitat creadora.

Després d'haver explicat ambdues teories, he considerat que la més coherent és la de Tomàs ja que és pràcticament molt difícil conèixer l'essència de Déu i, sense aquest coneixement, considerar-ne l'existència seria impossible. No podem creure que quelcom existeix si no sabem com és. La de Tomàs, per exemple, salva aquest problema ja que gràcies a totes les característiques que conformen els éssers humans és més senzill establir una aproximació acurada a l'essència divina, a la identitat última i perfecta que composa la divinitat, doncs es creu que Déu ens vafer a la seva imatge i per tant el món en si mateix podria esdevenir un reflex d'aquest éssers primigeni i perfecte.