Activitat 18: El tros de cera

Aquest fragment pertany a Meditacions Metafísiques II, del filòsof francès Renée Descartes. Meditacions Metafísiques és un compilat de la filosofia de Descartes, introduïda en El Discurs del Mètode de l'any 1637. Descartes era un filòsof modern que basava la seva teoria en diverses preceptes de caire científic, matemàtic i lògic. El tema principal del text analitzat és l'exploració de realitats alternes a les proposades pel mer Jo. Descartes s'expandeix i cerca la quantitat de veritat que hi pot trobar en la natura, en tot allò que l'envolta i com ho pot relacionar amb la seva pròpia identitat.

Inicia la seva explicació fent referència als sentits i la imaginació, que modulen una imatge aproximada del tros de cera que utilitza com a exemple però no ens permet conèixer la veritat intrínseca que s'hi troba en la seva qualitat d'ésser. En altres paraules, no som capaços d'abastar el tros de cera mitjançant el que percebem amb els sentits i hem de recorrer a un altre facultat humana que introduirà en paràgrafs posteriors: l'enteniment. Només enraonant serem capaços de salvar la indecisió que ens crea els sentits i la imaginació, creant així la idea més pura de la cera, entenent finalment la seva naturalesa o essència.

Podem relacionar aquesta teoria amb el filòsof Plató, que un altre cop ens recorda que la confiança sega en els sentits ens pot fer errar i eventualment no comprendre el que ens envolta en la seva totalitat. Segons Plató només coneixent el món de les idees, aquell món suprareal, seriem capaços de comprendre tot el que ens rodeja. Amb Descartes passa aproximadament el mateix, però no fa falta que ens traslladem a cap món altern sinò dubtar i ponderar sobre la naturalesa oculta.