Aquest fragment, en particular, està estretament lligat amb una de les teories de l'esmentat pensador en la que bàsicament s'estableix que tot és fals excepte el fet de dubtar. És a través del dubte, de l'activitat que caracteritza i brolla de la pensa, d'aquesta veritat irrefutable, que l'ésser humà existeix i d'aquí ve la cèlebre frase "Penso, per tant existeixo" Malgrat això, Descartes es qüestionarà si és o no obvi el propi fet de dubtar sobre la nostra existència, un dels preceptes que ja donavem per vertaders ja que dubtar indueix a l'existència.
Amb tot, en l'argumentació que Descartes addueix en aquest cas es reformula aquesta teoria sota el basament d'un factor enganyador que és el que l'induirà a dubtar. Malgrat aquesta influència tant notable en l'autor no s'insereix cap mena d'idea que el faci vacil.lar, es més aviat un procès en el que es coneix l'existència perquè hi ha quelcom tractant constantment d'enganyar-nos i, eventualment, cultivar dintre nostre la indecisió.
El text acaba amb una conclusió que amalgama els arguments esgrimits per l'autor. D'aquesta manera la cita abans esmentada es verifica bé per la via del pensament, que ens fa existir perquè si pensem es que existim, bé per la via d'aquest geni maligne, aquest factor enganyador, que ens indueix a la més pura indecisió i que ens porta de nou a l'activitat de dubtar; de totes formes ambdós mètodes culminen en el dubte i, a través d'aquest, en la certesa de que existim.
Per a Parmènides, per exemple, la via única per a conèixer la veritat era el pensament i per tant la possibilitat d'abastar el coneixement d'allò que és cert el feia un filòsof apropat al dogmatisme, com succeeix amb aquest cogitos de Descartes.
Video explicatiu sobre el Geni Maligne.
Treball realitzat per alumnes de 2n de Batxillerat.
Entradas
0 comentarios:
Publicar un comentario