Amb tot, mentre que Plató considera que aquesta ànima ha de separar-se del cos eventualment, el qual es subratllat taxativament com una presó, i ascendir al món de les idees per tal d’arribar a conèixer la veritat última, Descartes es mou per una altra línia quan esmenta en la seva teoria que l’ànima té la seva seu en una zona específica del cos: una petita glàndula situada en la part del darrera del cervell. Per alliberar-nos no hem de morir, assegurant així l’alliberació de la nostra ànima com esmentava Plató, si no sotmetre les passions humanes a l’intel·lecte.
Una altra teoria comparable és la de l’existència del món en si: per Plató es subdivideix en dos, sensible i intel·ligible, mentre que per a Descartes la realitat és la substància i aquesta, al seu torn, es subdivideix en tres: la pensant, relacionada amb el pensament, la extensa, la matèria en si mateixa, i la infinita, que identifica amb Déu.
Finalment, el mètode de Descartes per a la recaptació del coneixement era plenament deductiu i es fonamentava en models físics i matemàtics mentre que el que seguia Plató era semblant però rebutjava radicalment els sentits com a possible font de coneixement i advocava per la dialèctica.
Infograma comparatiu
0 comentarios:
Publicar un comentario