Aquest text pertany al filòsof escocès empirista David Hume, autor d'obres tan importants com Tractat sobre la naturalesa humana o La investigació sobre els principis de la moral. La seva filosofia es basava en la creença de les probabilitats deixant de banda la certesa absoluta; és a dir, defugeix totalment el dogmatisme exposat en les teories d'altres pensadors. El text a analitzar, però, tracta sobre la distinció entre les idees i les impressions, temes àmpliament argumentats en tota la producció filosòfica de Hume.
Primerament, per tal de recaptar aquestes idees o impressions, l'autor confía plenament en els sentits per aquesta tasca. Segons l'intensitat, força o vivesa amb que les recaptem podrem establir les diferències primordials entre ambdos conceptes: les impressions guanyen la pugna i es consoliden com les més poderoses dintre del marc de la percepció personal, són les imatges més fefaents que podem relacionar amb la realitat circumdant i aquelles que confeccionen el tapís de la nostra percepció general de la nostra experiència.
Les idees seràn, doncs, menys portentoses i brollaràn d'un conjunt d'impressions hilvanades entre si; seràn el producte que crea la nostra ment a partir de la nostra experiència, de la biografía acumulada. Així, les idees són conseqüència de les impressions i també la seva copia canviant.
Aquesta concepció pot ser comparada amb la teoria platònica, que es fonamentava en la distinció entre dos conceptes, aquest cop amb dos mons totalment separats: el món intel.ligible, superior i on es trobaven les idees i el món sensible, el físic, d'on naixia tot allò que l'ésser humà pot abastar. Només es podia ascendir al món de les idees deixant de viure.
domingo, 13 de mayo de 2012
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)

0 comentarios:
Publicar un comentario