Aquest fragment pertany al filòsof empirista David Hume, de nacionalitat escocesa i considerat un dels pensadors més importants de la tendència empirista. La seva teoria es basava en la total confiança en els sentits, el món de les percepcions i les idees i en rebutjar taxativament les veritats dogmàtiques d'altres autors previs com Renée Descartes.
En el text el filòsof empirista David Hum sintetitza part de la seva teoria del coneixement centrat en el principi de causalitat tot afirmant que no existeix una relació necessària entre la causa i l’efecte.
En el text el filòsof empirista David Hum sintetitza part de la seva teoria del coneixement centrat en el principi de causalitat tot afirmant que no existeix una relació necessària entre la causa i l’efecte.
L’autor afirma que la causa no és a priori, és a dir, que a partir de la raó no podem conèixer que d’una causa es derivarà un efecte o un altre, i per això podem dir que no hi ha cap punt per a esperar que en el futur es derivin els mateixos efectes de les mateixes causes ja que l’hàbit i la successió d’aquests no ens aporta un coneixement cert, sinó només probable.
En conclusió, l’autor afirma que no podem basar-nos en l’experiència per previsions empíriques i per tant, el costum de la repetició dels mateixos efectes no significa que romangui sempre estàtica, sinó que la naturalesa és dinàmica, tot flueix i canvia tal com deia Heràclit.
La teoria de Hume sobre el costum i la repetició dels mateixos efectes derivats de les mateixes causes la podem relacionar amb Locke qui mantenia una posició similar davant el fenomen causa i efecte i la concepció de l’home com a animal de costums. Tot seguit podem considerar una altra relació amb Heràclit d’Efes que és el filòsof del canvi quan diu que tot flueix i canvia i d’aquesta manera els hàbits i el costum no ens aporten el coneixement veritablement.
En conclusió, l’autor afirma que no podem basar-nos en l’experiència per previsions empíriques i per tant, el costum de la repetició dels mateixos efectes no significa que romangui sempre estàtica, sinó que la naturalesa és dinàmica, tot flueix i canvia tal com deia Heràclit.
La teoria de Hume sobre el costum i la repetició dels mateixos efectes derivats de les mateixes causes la podem relacionar amb Locke qui mantenia una posició similar davant el fenomen causa i efecte i la concepció de l’home com a animal de costums. Tot seguit podem considerar una altra relació amb Heràclit d’Efes que és el filòsof del canvi quan diu que tot flueix i canvia i d’aquesta manera els hàbits i el costum no ens aporten el coneixement veritablement.
Entradas
0 comentarios:
Publicar un comentario