Activitat 11: Quina teoria consideres més coherent?

Hobbes vs Rousseau vs Aristòtil Pàgina 122
Considero que la teoría més coherent i viable és la de Hobbes doncs, si bé mutable degut al context socioeconòmic i altres circumstàncies en las que un individu neix, el subjecte actúa i es mou per la passió de satisfer la pròpia necessitat davant una situació potser adversa o potser favorable, per supervivència o cobdícia respectivament.

És cert que l'ésser humà té una bondat innocent i ingenua per naturalesa però aquesta és usualment desvirtuada com un mecanisme de defensa davant una societat complicada i injusta o bé com un efecte inmediat davant un model de conducta proper en qualsevol nucli (domèstic, escolar)

La conclusió primordial que podem extreure descansa en l'influència que la sociabilitat excerceix en l'individu, qui adapta la seva identitat a una cultura i una ideología cosa que, al seu torn, fa que es submergeixi en un conflicte posterior on s'enfronten les ambicions personals d'un tercer.

Activitat 11: L'individualisme possessiu

Crawford MacPherson (1911-1987)

DOC 1. - p.120
Aquest text pertany a l'obra La teoría política del individualismo posesivo del professor canadenc Crawford MacPherson, la producció literària i filosòfica del qual conté greus connotacions de defensa del marxisme i socialisme.
L'autor ens exposa diversos aspectes sobre la possessió, aplicant aquest terme a l'ésser humà mitjançant altres conceptes com llibertat, individualisme i societat. Essencialment Crawford opina que l'individu es artífex i propietari de la seva existència en una concepció egoista que a més considera la societat interessada i la califica de mercantil. Personalment trobo correcta i fins i tot viable aquesta postura davant d'aquesta societat amanerada, hipòcrita i cruel que estem construint. És mitjançant la nostra força intel.lectual i de voluntat com, crec, enderrocarem i renovarem els fonaments d'aquesta comunitat maliciosa.

La nostra aptitud i actitud canviarà el món. És dret i deure.

Activitat 10: Definicions [Tema 2]

* NOEMA: Objecte de la consciència segons la fenomenologia.
* PREJUDICI: És un judici previ que hem adquirit per educació, idelogía, societat...
* IGNORÀNCIA: Estat de la ment en què s'admet el desconeixement sobre un assumpte determinat.
*AUTORITAT: Una afirmació s'accepta com a certa perquè prové d'algú a qui es concedeix crèdit pel coneixement que té de la matèria.
* COHERÈNCIA LÒGICA: És un criteri logicomatemàtic que consisteix a comprovar que no hi ha contradicció entre els enunciats que pertanyen a un mateix sistema.
* ADEQÜACIÓ: Correspondència en els significats.
* UTILITAT: Que té conseqüències beneficioses.
* CONSENS: Acord al qual arriba una comunitat.
* CONTINGÈNCIA: Quelcom que és però pot no haver estat.
* NECESSITAT: Allò de que hom no pot prescindir.
* REALITAT VIRTUAL: És la representació de la realitat a través de suports electrònics.
* MÓN 2: Segons Karl Popper, realitat psíquica.
* PROBLEMA: Qüestió, dificultad.
* INDUCCIÓ: No estem justificats per passar enunciats universals a partir d'enunciats singulars.
* FALSACIONISME: Un enunciat és verídic si es refutable.
* PRINCIPI DE VERIFICACIÓ: Hipòtesi que es pot verificar.
* PARADIGMA: Canvi en la concepció de la realitat.
* CIÈNCIA NORMAL: Període d'estabilitat en la ciència.
* CONTEXT DE DESCOBRIMENT: Aspectes històrics que han portat fins al resultat científic.
* ANARQUISME METODOLÒGIC: Es pot utilitzar qualsevol mètode.

Activitat 8: Document dos

GRAUS DEL CONEIXEMENT

Aquest fragment és una altra adaptació de Crítica de la raó pura del filòsof prussià del S.XX, Immanuel Kant, i té com a tema principal l'anàlisi d'opinió, creença, saber i convicció i la seva interacció en els àmbits subjectius i objectius. De l'opinió ens diu que és la nostra veritat però que no és ni subjectiva ni objectiva (un exemple seria les afirmacions sobre fútbol, quan cadascú creu que un equip es millor que l'altre. Ho pot creure pero no ho pot imposar) De la creença explica que no és una veritat objectiva però sí que ho es subjectiva (un altre exemple podría ser la religió, la creença no fonamentada de la fé, potser un altre no creu però jo sí i considero un món veritable tot i que no hi puc arribar) D'altra banda ens defineix convicció com a suficiència subjectiva mentre que finalment li atribueix al saber aquest alhora subjectiu i objectiu. 

Activitat 7: Definicions TEMA 1

* SABER ORDINARI: Es aquell que es basa en l'experiència de la vida quotidiana, es pregunta el què però no el per què. Existeix un gran prejudici envers aquest tipus de saber.
* SABER CIENTÍFIC: Saber que busca explicar el per què dels fets de forma sistemàtica, crítica i rigorosa. Per a aconseguir-ho utilitza el mètode científic.
* SABER FILOSÒFIC: És el saber que es caracteriza per les preguntes o qüestions que es fà el filòsof. Filosofar no és només pensar si no que fer-ho de forma crítica i interesada per la nostra existencialitat i el nostre entorn.
* CIÈNCIA: Aplica l'experimentació i les matemàtiques per a estudiar la realitat. Contrasta les seves afirmacions mitjançant la verificació o falsació.
* MÈTODE CIENTÍFIC: Es refereix a un conjunt de tècniques per investigar fenòmens, adquirir nous coneixements, o corregir i integrar coneixements previs.
* SIL.LOGISME: Raonament deductiu en el qual es proposen premisses i s'aconsegueix la conclusió.
* AXIOMA: Principi fonamental indemostrable dins d'un sistema.
* TEOREMA: Enunciat obtingut deductivament a partir d'axiomes o altres teoremes ja contrastats o demostrats.
* INDUCCIÓ INCOMPLETA: Tipus de raonament en el qual s'obté una conclusió a partir d'una sèrie de comprovacions individuals. La conclusió pot ser probable pero no certa.
* ENUNCIAT PROTOCOL.LARI: Constatació d'un fet que no ha estat verificat ni falsat.
* LLEI: Hipòtesis verificada i comprovada.
* TEORIA: Conjunt de lleis.
* FALSACIÓ: Refutació d'una hipòtesis els fets de la qual no concorda amb la realitat del món.
* COMPRENSIÓ: Captar el sentit de quelcom i donar-li una interpretació adecuada.
* MITE: Narració fantàstica que intenta explicar l'origen del tot recorrent a forces sobrehumanes o divines.
* EMPIRISME: Primícia de la raó sobre l'experiència. Considera aquesta última innata en l'èsser humà.
* MÈTODE RACIONALISTA: Mètode que afirma la primacia de la raó sobre l'experiència.
* JOC DE LLENGUATGE: Maneres diferents d'utilitzar el llenguatge.
* HERMENÈUTICA NORMATIVA: Normes de comprensió i criteris per arribar a una conclusió.
* ONTOLOGIA: És l'estudi de l'èsser o de l'existència.

Activitat 6: Document dotze

NOU TÍTOL: Manca filosòfica contemporània

* El següent fragment és una adaptació de l'obra "Naturaleza, Historia, Dios" del filòsof espanyol Xavier Zubiri. L'idea principal i primordial del text, d'on podem extreure la gran majoria de interpretacions segons la lliçó estudiada, és que la capacitat intel.lectual de l'home és justament el problema de la filosofía contemporània.

És a dir, Zubiri li otorga un component superficial, arrauxat i díscol a la naturalesa humana que es preocupa només per afers de caire cuotidià i no troba temps per a la reflexió en la seva apretada agenda. Amb tot, Zubiri asegura que aquestes qüestions existencialistes encara existeixen silencioses en el subconcient humà i ens assalten en els pitjors moments.

Finalitza i sintetitza amb l'afirmació de la riquesa del món interior amb el que tot nosaltres comptem, allunyats de les argúcies del món físic i terranal.

Activitat 5: Document cuatre

* El següent text de Pizarro ens introdueix els lligams entre hipòtesi, llei i teoría així com les seves diferències.

Estableix, doncs, les regles per verificar o falsar una hipòtesi mitjançant una prèvia comprovació i explica que la ciència, ja d'es d'una perspectiva general, utilitza la regularitat de fenòmens per poder trobar sentit a les seves proposicions.

Finalment compara aquestes connexions amb el desenvolupament natural d'un arbre, atribuint la funció de nodriment a les hipòtesis, que complementen i ajuden a la verificació última de les lleis. La teoria és l'arbre, que en aquest sentit metafòric, el que ofereix sosteniment a la resta de termes.

Amb aquest fragment serà més senzill discernir entre els tres mètodes que caracteritzen i conformen el mètode hipoteticodeductiu.