Activitat 6: Document dotze

NOU TÍTOL: Manca filosòfica contemporània

* El següent fragment és una adaptació de l'obra "Naturaleza, Historia, Dios" del filòsof espanyol Xavier Zubiri. L'idea principal i primordial del text, d'on podem extreure la gran majoria de interpretacions segons la lliçó estudiada, és que la capacitat intel.lectual de l'home és justament el problema de la filosofía contemporània.

És a dir, Zubiri li otorga un component superficial, arrauxat i díscol a la naturalesa humana que es preocupa només per afers de caire cuotidià i no troba temps per a la reflexió en la seva apretada agenda. Amb tot, Zubiri asegura que aquestes qüestions existencialistes encara existeixen silencioses en el subconcient humà i ens assalten en els pitjors moments.

Finalitza i sintetitza amb l'afirmació de la riquesa del món interior amb el que tot nosaltres comptem, allunyats de les argúcies del món físic i terranal.

Activitat 5: Document cuatre

* El següent text de Pizarro ens introdueix els lligams entre hipòtesi, llei i teoría així com les seves diferències.

Estableix, doncs, les regles per verificar o falsar una hipòtesi mitjançant una prèvia comprovació i explica que la ciència, ja d'es d'una perspectiva general, utilitza la regularitat de fenòmens per poder trobar sentit a les seves proposicions.

Finalment compara aquestes connexions amb el desenvolupament natural d'un arbre, atribuint la funció de nodriment a les hipòtesis, que complementen i ajuden a la verificació última de les lleis. La teoria és l'arbre, que en aquest sentit metafòric, el que ofereix sosteniment a la resta de termes.

Amb aquest fragment serà més senzill discernir entre els tres mètodes que caracteritzen i conformen el mètode hipoteticodeductiu.

Activitat 4: Qüestionari

1. Explica que tenen en comú el concepte de ciència en el món grec i en l'actualitat
Que són tipus de saber racionals i rigorosos.

2. Què passa amb la ciència en el Renaixement i quines conseqüències té per al futur?
És alhesores quan ciència i filosofia es diferencia i això passa perquè la ciència s'organitza i crea el seu propi mètode. Apareix, doncs, la matematització i l'experimentació.

3. Per què es diu que les ciències són construccions històriques?
Perquè estàn basades en una construcció experimental i empírica delimitada per el devenir del temps. Així, tindríem diversos procesos que pertanyen a la ciència com la clonació o les propietats de les cèl.lules mares per constatar aquesta evolució històrica.

4. Quina és la relació entre l'autonomia d'una ciència i el seu mètode?
Que l'objectiu de la ciència no és determinar qué són les coses sino com es comporten i per això s'ha de construir l'experiència de manera que mostri els aspectes que es vol conèixer.

Activitat 3: La filosofía es una ciència?

Sota el meu punt de vista diría que la filosofía no es una ciència ja que, tot i que comparteixen característiques i mètodes diversos, no es basa en un saber de caire experimental com sí ho fan ciències com les matemàtiques o la bilogía. Es a dir, mentre la ciència necessita d'explicacions raonables per afirmar o desmentir certs aspectes que estudia aquest fenòmen no succeeix en el camp filosòfic. Per tant hi ha formes de saber que avui dia no s'identifiquen amb el concepte que nosaltres tenim de ciència, aquí hi podríem incloure la filosofía, degut a que és un saber rigorós.

Activitat 2: Descripció sensible i racional d'un objecte.

L'ESCRIPTORI

L'escriptori és un objecte que soporta pes i jo ho percep gràcies a altres elements que hi poso a sobre i ell aguanta eficienment. Té forma allargada i és de color marró clar i també puc veure fines vetes d'un color marró més fosc. Si el mirem amb més detenminet podem percebre altres materials com metall i també el seu tacte, que és llis pero varía en els extrems. Finalment associo aquest objecte amb la paraula escriptori perque m'he acostumat i així mo han ensenyat.

Activitat 1: Reflexió inicial

"Que no es tracta d'una ciència productiva és quelcom ja evident en els primers filòsofs. Perquè els homes comencen i començaren sempre a filosofar moguts per l'admiració: primerament admirads davant els fenòmens sorprenents més comuns; després avançant de mica en mica i en plantejar-se problemes més amplis, com és ara els canvis de la Lluna, del Sol i de les estrelles i la generació de l'univers. Ara bé, qui es planteja un problema o s'admira reconeix la seva ignorància. (Per això els qui estimen els mites són en certa mesura filòsofs, car el mite és una combinació d'elements meravellosos.) Si filosofaren, doncs, per fugir de la ignorància, és ben clar que cercaven el saber amb vista al coneixement, i no pas per cap utilitat"  - Aristòtil

* El text parla dels inicis de la filosofia, quan els homes van començar a plantejar-se problemes moguts per l'admiració davant fenòmens soprenents, reconeixent així i segons Aristòtil, la seva pròpia ignorància. Finalment ens diu que filosofar no té com a objectiu trobar l'utilitat sino adquirir el saber.

"La filosofia(...) és quelcom d'intermedi entre la teologia i la ciència. Igual que la teologia, consisteix en especulancions sobre matèries en relació a les quals encara no ha estat possible d'atènyer un coneixement definit; però, tal com la ciència, apel·la a la raó humana i no a l'autoritat, tant la tradicional com la de la revelació. (...) Entre la teologia i la ciència, existeix una terra de ningú, exposada als atacs de tots dos bàndols: aquesta terra de ningú és la filosofia" - Bertrand Russell

* Russell considera la filosofía un intermedi entre ciència i teología ja que tenen punts en comú com l'especulació o l'apel.lació a la raó humana i per tant amdbues reben les crítiques de l'altre. La filosofía sería el punt intermig entre ciència i teología.

EXTRA: Origen de la filosofía

El origen de la Filosofía y el Paso del Mito al Logos

View more presentations from Profesora Alejandra Placencia Cabello.

Autora: Alejandra Placencia Cabello