Activitat 14: La teoria de Sant Agustí

El text que ens ha tocat analitzar en aquesta ocasió pertany a una adaptació de l'obra Confessions, l'autor de la qual és el filòsof i monjo Sant Agustí, figura cabdal en el Cristianisme degut a l'inserció de noves idees de caire platònic en la ideologia imperant del moment.

El tema central del fragment es correspon, però, amb la concepció de la creació del temps, que Agustí atribueix a Déu doncs si Déu no hagués creat el temps aquest seria superior a ell i per tant estaria per sobre de la pròpia divinitat. Amb aquesta afirmació, Agustí vol deixar clar que el Temps és una creació, per tant, de Déu.

Per l'autor el Temps és una criatura eterna, aliena i allunyada dels temps pretèrits i futurs perquè el temps en si mateix constitueix una unitat insustituible ("Perquè el teu avui no cedeix al demà ni succeix al dia d'ahir. El teu avui és l'eternitat") que brolla del no-res i que, a més, és intel.lectual.

Així, Sant Agustí continúa presentant aquesta influència platònica que esmentavem anteriorment en la que Déu conté en si totes les idees del món visible i les ordena arràn del demiürg, però substituint el conegut principi ordenador de la teoria platònica pel Temps com a factor que mou i transforma la pròpia eternitat.

Activitat extra: Video introductiu a la filosofia d'Aristòteles

Activitat 13: Teoria hilemòrfica

Aquest text pertany al llibre VII de la Metafísica, escrita pel filòsof Aristòtil, que va estudiar diversos camps del coneixement. Pel que fa el fragment a analitzar, Aristòtl se centra en concret en la teoria de l'hilemorfisme, segons la qual l'ésser està construït per substància i forma.

Amb tot, s'ofereix un plantejament diferent a la teoria clàssica del hilemorfisme que dividiria l'ésser en tres parts: la primera es correspondria amb la substància, que és pura i que s'hauria d'analitzar perquè és aquí on es conté el subjecte; seguidament hi arribariem a la forma, que fa que el subjecte sigui el que és, i finalment el subjecte en si, allò que fonamentaria el tot concret perquè és l'objecte resultat de la fusió de les propietats de matèria i forma. Aristòtil demostra en l'exposició d'aquesta teoria la creença de que la forma predomina sobre la pròpia materna perquè la primera és la essència i la naturalesa, el factor que transforma la matèria i la distingeix de la resta formant un ésser o subjecte únic.

Per tant la matèria, com diu en el text, aïllada determina i explica la composició de tota la realitat però no la d'un ésser concret, modificat eventualment per la forma i separat del paradigma que sí explicaria la concepció de la matèria.

Activitat 13: La societat platònica

COMENTARI DE TEXT
El fragment llegit pertany al Llibre IV de l'obra Republica, publicada pel filòsof grec Plató en  l'època de maduresa. Republica és l'obra més coneguda de l'esmentat autor i correspon un diàleg amb Sòcrates que té com a tema central la naturalesa de la justícia. El text que ens ocupa, si més no, ens introdueix el concepte de temprança i el seu àmbit d'actuació.

Per a Plató la temprança és una característica que podem trobar en qualsevol individu que formi part de l'ordre d'una utopia; altres característiques com el valor a la saviesa només poden ser trobades en diferents àmbits socials i éssers nascuts en aquests estrats. Així doncs només el filòsof, l'únic gobernador posible de la ciutat, podrà gaudir de la saviesa o prudència mentre que el valor i la fortalesa seràn les principals virtuds de l'home fort que defensa la ciutat amb sa vida i la figura en la qual recau el guerrer.

La temprança, no obstant, no només pertany a l'últim nivell d'aquesta societat: el dels artesans, sinò que és una característica intríneca de la societat en la seva totalitat doncs recordem que tothom necessita la temprança com a eina per a combatre tot allò que és concupiscible ja que els desitjos i les baixes passions són calamitats que tots els éssers humans pateixen.

L'autor va més enllà i califica la temprança, aquesta habilitat per vèncer allò que ens atrau irracionalment, com a principi per a arribar a una eventual concòrdia. Esdevè un element unificador que regeix la vida a la ciutat i la configura com a fonament per aquesta societat utòpica i ideal dominada per les virtuts i que pugna contra els defectes.

Així atorga directament a tots els seus ciutadans la solució a les imparables passions concupiscibles sense cap mena de distinció social: "tant a la ciutat com a l'individu".

Activitat 10: Utopia

Aquest fragment titulat "Les parts de l'ànima i les virtuts" pertany a l'obra Republica del filòsof grec Plató, que va propugnar teories sobre el coneixement, la política o el llenguatge entre altres.

En aquest text en específic ens tracta el tema de la divisió del que seria una societat perfecta o utòpica: en el primer nivell trobariem el gobernador o filòsof, que gaudeix de la saviesa necessària per administrar la ciutat i discernir entre allò que és racioanl i el que no; el segon estrat es correspondria amb el guerrer o guardià, que utilitza la seva fortalesa i el seu valor per dominar les passions i defensar la ciutat en el procès. Finalment i fonamentant aquesta escala social podriem anomenar l'artesà o treballador, que utilitza la temprança com a arma per pugnar contra la concupiscència o les baixes passions.

Plató considera que un ésser actuarà justament, característica que sustenta totes les altres, quan les seve accions es corresponguin plenament amb el nivell en el que ha nascut i amb el que s'ha d'identificar per força. Així doncs els éssers han estat instruïts segons l'estrat al que pertanyen, esdevenint viable el fet de poder sobrepossar-nos a aquestes pernicioses baixes passions per tal d'evitar una eventual esclavització. Una de les parts que més m`ha cridat l'atenció ha estat l'afirmació de que l'ànima és per naturalesa insadollable pel que fa als béns, amb la qual estic plenament d'acord doncs l'ésser humà té implíci en la seva naturalesa el desitjar cada com és i també allò que no pot arribar a abastar; és aquí on juga un paper imprescindible la justícia amb la qual hem d'obrar i que ens és ditcada, segons l'autor del fragment, per la classe social a la que pertanyem.

Un altre filòsof que també va escriure sobre aquesta societat utòpica, perfecta i ideal on cadascú coneix i obra segons les atribucions del seu paper, va ser l'anglès Tomàs Moro en una de les seves nombroses obres, anomenada escaienment Utopia.

Activitat 9: Existeix el coneixement?

Aquest text forma part de l'obra Cràtil, escrita i publicata pel filòsof grec Plató, que va influir inmensament en la filosofia clàssica amb les seves teories sobre el coneixement, les idees i la veritat entre altres. Cràtil, específicament, és una obra en la qual Plató comença un diàleg amb el filòsof homònim per tractar la teoria del llenguatge.

El fragment que ens ocupa, per, es correspon amb la concepció platònica de la no existència del coneixement, doncs tot el que ara existeix demà podrà no existir afectat pel que l'autor anomena com a canvi. Així doncs si nosaltres creiem conèixer quelcom estem reafirmant la nostra ignorància perquè el propi coneixement és inmutable ni tampoc etern i està subjecte a transformació degut a l'inexorable pas del temps, que n'és el principal desencadenant. Només la idea perdura.

Com a conseqüència allò que creiem com a coneixement deixa de gaudir de credibilitat perquè ja no es correspòn amb la realitat circundant, conformant un cicle de canvi com a tal. El primer filòsof am el qual comparar aquesta teoria podria ser Heràclit, que esmentava que tot es troba en estat de flux (una paraula que també apareix en el text analitzat) i per tant res no romàn ni inmutable ni etern. Heràclit considerava que l'única forma viable d'arribar al coneixement era la raó o logos mentre que Plató, no obstant, discerneix doncs si creu que hi hagi quelcom inamovible com allò que es bell o allò que es bo.

Per tant la forma d'arribar el coneixement per a Plató no serà la raó sino l'arribada al món intel.ligible, d'on brollen les idees i on es troba la font real de la veritat.

Activitat 8: Coneixement i saber

Aquest fragment pertany a l'obra Republica, escrita pel filòsof grec Plató abans del seu viatge a Sicília i té  una estructura de diàleg de la qual l'autor participa activament en conjunt amb el seu mestre o la recreació textual d'aquest: Sòcrates.

Bàsicament s'intercalen diversos conceptes per fer-nos assimilar la temàtica del text, fonamentada en la teoria platònica sobre la bifurcació del coneixement en opinió i ciència o saber. Així doncs s'ens diu que aquell que identifica la bellesa com a un objecte concret (per exemple una dona) és incapaç d'arribar a aquesta concepció d'idea i no d'allo que és quelcom material i tangible i per tant no pot arribar a ser model; així doncs considera aquesta mentalitat com una opinió, una mena de consideració a la que ha arribat el subjecte incapaç d'elevat la bellesa a un nivell més ampli i general.

Perquè, com l'autor també ens exposa en una altra de les seves teories, el concepte d'allò bell pertany a un món totalment aliè al sensible o món terrenal: l'inteligible. Només aquell que dubta, que no reconeix la bellesa en les coses que ho són, és capaç de comprendre la veritable esència d'allò que resulta bell i la universalitat i immortalitat de la pròpia qualitat.

Cal recalcar, també, la pregunta i respostes inicials, en les que s'ens introdueix la visió platònica sobre la figura del filòsof, on ens recorda que només aquell que es considera incapaç d'aprehendre la magnificència de la bellesa en la seva totaltat és qui de veritat gaudeix de les eines per fer filosofia.